Associació de Veïns i Residents

Urbanització de Ca l'Esteve

Regularització urbanística: on estem i cap a on anem
Sant Salvador de Guardiola · Bages

341 Habitants censats (2021)
~10,5% del terme municipal
Total terme: 3.596 hab (2025)
255 ha Superfície total
Finca mitjana: ~1 ha
La urbanització més gran del terme
SNU Clau 26d · POUM 2015
Sòl no urbanitzable. Mantindrà aquesta classificació en el futur

Per què és important regularitzar?

Seguretat jurídica

La Llei 11/2025 crea per primera vegada un marc legal específic per a Ca l'Esteve. El PEU garantirà el dret a rehabilitar, ampliar i reconstruir les edificacions en cas de sinistre.

Serveis i manteniment

El PEU regularitzarà el sanejament, els vials i la prevenció d'incendis, creant una entitat de conservació amb capacitat jurídica per gestionar els serveis comuns.

⚠ Risc crític sense PEU: incendi forestal

Ca l'Esteve ha patit incendis el 1986, 2005 i 2015. Sense PEU, la reconstrucció total d'un habitatge destruït pot ser interpretada com a nova edificació, prohibida per l'article 164 del POUM. Cada any sense PEU és un any de risc per a les 200 famílies del nucli.

L'Associació ha iniciat el procés

El 8 de març de 2026, l'Associació va presentar una instància a l'Ajuntament sol·licitant l'inici formal del PEU. El 20 d'abril de 2026, la Generalitat va declarar les urbanitzacions amb dèficits com a "prioritat" i va anunciar línies de finançament via l'ICF.

Ca l'Esteve en dades

La urbanització més gran del terme de Sant Salvador de Guardiola, formada entre 1979 i 2005.

Ubicació

Ca l'Esteve
Sant Salvador de Guardiola
Maxam Corp (El Bruc)
Manresa

Posició dins el terme municipal

Plànol extret del POUM de Sant Salvador de Guardiola (Text Refós, Febrer 2015). En vermell: Ca l'Esteve, El Graell i El Pinyot. En negre: límit del terme municipal.

Plànol POUM Sant Salvador de Guardiola — Ca l'Esteve, El Graell i El Pinyot

Font: POUM de Sant Salvador de Guardiola, Text Refós Febrer 2015 (URBAMED SLP). La línia vermella delimita les urbanitzacions en SNU; la línia negra delimita el terme municipal.

Origen

Parcel·lació de quatre finques rústiques: La Devesa de Dalt, la Devesa de Baix, Can Colomer i Ca l'Esteve. Promotores: DATROGA SA i MASATRIGOS SA.

Tres instruments supramunicipals condicionen el nucli: PDU del Pla de Bages (2008, matriu agroforestal), PTCC (2008, protecció preventiva) i Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals (2016).

Dades principals

ParàmetreDadaFont
Superfície total255,06 haAnnex 4 POUM 2015
Nombre de parcel·les247 utAnnex 4 POUM 2015
Edificacions amb llicència200 utAnnex 4 POUM 2015
Edificacions sense llicència20 utAnnex 4 POUM 2015
Mida mitjana de les finques~1 haDIES 2019
Habitants (Cens Electoral 2021)341INE 2021
Habitants estimats (2025)~360–380Extrapolació tendència 2010–2021
Distància al nucli urbà2,9 kmDIES 2019

Riscos identificats

🔥 Incendi forestal — risc alt

Incendis el 1986, 2005 i 2015. HIC 9540 (pinedes mediterrànies). Franja de 25 m complerta al 60% de les finques. Col·laboració amb l'Associació de Propietaris Forestals de l'Entorn de Montserrat.

⚡ Maxam Corp (El Bruc)

El sector Frare Gros es troba en el radi d'afectació de la planta d'explosius. En cas d'incident, l'accés podria quedar tallat per protecció civil.


Serveis i dèficits

Estat de la xarxa de serveis (Annex 4 POUM 2015 · DIES 2019).

✓ Serveis en funcionament
Vials asfaltats al 100%deteriorament parcial
Enllumenat públic renovatmunicipal
Aigua potable (Aigües de Manresa)aforaments
Recollida selectiva de residusmunicipal
Subministrament elèctricxarxa aèria
✗ Dèficits pendents
Xarxa de clavegueram0%
Hidrants contra incendis1 ut
Conduccions d'aiguacabal insuficient
Franges prevenció incendis60% finques
Sanejament homologatpendent PEU
La xarxa d'enllumenat i la xarxa d'aigua, inicialment de propietat privada i gestionades per l'Associació, actualment estan cedides a l'Ajuntament i són de propietat municipal. La recollida de residus es finança via impost municipal. Cap d'aquests tres serveis és funció de la futura entitat de conservació.

Sanejament: el dèficit principal

El 100% del nucli funciona amb fosses sèptiques individuals. Atesa la superfície (~255 ha) i la mida de les finques (~1 ha), la xarxa col·lectiva de clavegueram és econòmicament inviable.

Solució (Llei 11/2025): sistemes autònoms homologats per parcel·la (IT-ACA), de titularitat municipal, finançats per cada propietari. Cost orientatiu: 3.000–8.000 € per habitatge. El PEU establirà els estàndards i els terminis (previsiblement 4–6 anys).

⚠ Vials: actuació prioritària

Els vials de Ca l'Esteve presenten un estat de deteriorament que requereix una intervenció important de referm del ferm. Juntament amb el sanejament, constitueix una de les actuacions de major cost i urgència del futur PEU.

La Llei 11/2025 i el PEU

Per primera vegada, la legislació catalana crea un instrument específic per a urbanitzacions com Ca l'Esteve.

Disposició Addicional 25a del TRLUC

La Llei 11/2025, de 29 de desembre, introdueix la DA 25a al TRLUC (DL 1/2010). Habilita el Pla Especial Urbanístic (PEU) per a urbanitzacions residencials amb dèficits en sòl no urbanitzable.

Regularitzar Ca l'Esteve no significa reclassificar el sòl. El nucli continuarà sent SNU clau 26d.

Què permet el PEU

✓ Reconèixer les edificacions amb llicència com a legals

✓ Definir el règim d'ampliació i reconstrucció

✓ Regular el sanejament autònom homologat

✓ Constituir l'entitat de conservació

✓ Formalitzar el conveni amb l'Ajuntament

Què no permet el PEU

✗ Reclassificar el sòl com a urbà

✗ Segregar parcel·les per a nova edificació

✗ Incrementar la densitat del nucli

✗ Canviar els usos admesos (continuen SNU)

Les 6 actuacions proposades

1

Actualització del DIES

Revisar el Document de Diagnosi (2019) al nou marc legal · Ajuntament + Diputació

Curt termini
↕ Passos 2 i 3 es poden fer simultàniament
2

Modificació puntual del POUM (si escau)

Adaptar la subzona 26d a la Llei 11/2025 · Ajuntament

1–2 anys
3

Redacció del PEU

Equip tècnic redactor amb participació dels veïns. Inclou negociació del conveni amb l'Ajuntament

1–2 anys
4

Tramitació i aprovació del PEU

Informació pública · Al·legacions dels veïns · Informe CTU · Aprovació definitiva

1–2 anys
↕ Passos 5 i 6 es poden fer simultàniament
5

Constitució de l'entitat de conservació

Estatuts, quotes i posada en marxa dels serveis · Propietaris + Ajuntament

Posterior al PEU
6

Conveni de col·laboració amb l'Ajuntament

Formalització de la contribució econòmica de l'Ajuntament al manteniment (art. 26 LBRL)

Simultani amb el pas 5
Termini: 3–5 anys en seqüència estricta · reduïble a 2–3 anys paral·lelitzant els passos 2–3 i 5–6

Incendi forestal

Ca l'Esteve es troba en una zona d'alt risc d'incendi forestal a causa de la seva ubicació en el massís de Montserrat i la presència d'espècies forestals inflamables.

⚠ Risc crític: reconstrucció sense PEU

Sense PEU aprovat, la reconstrucció total d'un habitatge destruït per incendi pot ser interpretada com a nova edificació, prohibida per l'article 164 del POUM. Cada any sense PEU és un any de risc per a les 200 famílies del nucli.

Antecedents d'incendis

AnyAfectacióObservacions
1986[Per confirmar]Primer gran incendi documentat al nucli
2005[Per confirmar]—
2015[Per confirmar]—

Context ecològic

Hàbitat d'Interès Comunitari HIC 9540

El bosc de Ca l'Esteve conté pinedes mediterrànies classificades com a Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC 9540) per la Directiva Hàbitats de la UE. Aquest hàbitat és especialment susceptible als incendis i té règims especials de protecció i regeneració.

Implicacions urbanístiques

Situació actual (sense PEU)

En cas d'incendi que destrueixi totalment una edificació, la legalitat de la reconstrucció és ambigua. L'article 164 del POUM pot interpretar-se en contra si es considera nova edificació en SNU.

Situació objectiu (amb PEU)

El PEU ha de recollir expressament el dret a reconstruir fins al volum preexistent totes les edificacions incloses en el seu àmbit. Aquesta clàusula és prioritat de l'Associació en la negociació del conveni.


Prevenció

Les mesures de prevenció d'incendis forestals a Ca l'Esteve impliquen tant els propietaris a títol individual com l'Associació de forma col·lectiva.

Franja de protecció perimetral dels habitatges

La normativa de prevenció d'incendis obliga els propietaris de finques en contacte amb massa forestal a mantenir una franja de 25 metres lliure de vegetació combustible al voltant de l'edificació. Aquesta obligació és individual i recau sobre cada propietari.

Situació actual: el 60% de les finques compleix total o parcialment la franja de protecció (DIES 2019). El 40% restant té pendents treballs de desbrossament.

60%Finques amb franja complerta o parcial
1 utHidrants contra incendis al nucli
Dèficit pendent de resolució en el PEU

⚠ Recordeu

L'incompliment de la franja pot comportar sancions administratives i la pèrdua del dret a indemnització en cas d'incendi.

Neteja forestal de les propietats

Més enllà de la franja perimetral, la gestió del conjunt de la massa forestal de les finques és clau per reduir el risc d'incendi al nucli.

L'Associació de Propietaris Forestals de l'Entorn de Montserrat (APFEM) dóna suport tècnic i logístic a la neteja forestal de les propietats. Facilita economies d'escala per fer actuacions conjuntes i coordina els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i altres tràmits administratius.

Per adherir-vos a l'APFEM o obtenir-ne més informació, contacteu amb la junta de l'Associació de Veïns.

Preguntes freqüents

Respostes a les preguntes habituals dels propietaris i residents de Ca l'Esteve.


No trobeu la resposta? Poseu-vos en contacte amb l'Associació.

Contacta amb nosaltres

L'Associació de Veïns i Residents de Ca l'Esteve és la vostra interlocutora en el procés de regularització.

📍

Adreça

Carrer Ca l'Esteve, 1
Devesa de Dalt — Ca l'Esteve
08253 Sant Salvador de Guardiola

✉️

Correu electrònic

calesteve.associacio@gmail.com

📋

Junta directiva

Per a temes urgents, contacteu directament amb el/la president/a.